SETMANA DEL LLAGOSTÍ

Bon profit...!

SETMANA DEL LLAGOSTÍ “Tasta el sabor del mar a la taula” St Carles de la Ràpita

Del 21 al 29 de novembre

Durant la setmana gastronòmica des de l’inici de la diada fins el 29 de novembre, els diferents restaurants oferiran menús especials, en els quals trobarem: els Llagostins de Sant Carles de la Ràpita, pescats per mariners de la confraria Verge el Carme, l’arròs de gran qualitat del Delta juntament amb el reconegut peix i marisc de la nostra vila marinera. Tot això acompanyat per vins de la Terra Alta.

La diada i la setmana del llagostí dos esdeveniments que permetrà barrejar el sabor dels nostres productes gràcies a la creativitat i el saber fer dels restauradors de la ciutat. Durant aquests dies, els nostres visitants i la gent d’aquí podran gaudir, a dinar o a sopar, de la cuina marinera als restaurants participants.

L’acte estarà amenitzat pel grup de teatre Xip Xap la Ràpita i comptarà amb activitats per als més petits com son els Tallers infantils de Gastronomia; pensat per a que puguin disfrutar tots el visitants tant grans com petits.

Més informació:
Oficina Municipal de Turisme
Plaça Carles III, 13
43540 Sant Carles de la Ràpita
Telf/Fax.: 977.744.624
http://www.turismesantcarlesdelarapita.org/

Fira Gastroart

Bon profit...!

La programació de la Fira Gastroart d’Hostalric vol arribar a tota la població i per això s’han preparat activitats dirigides a petits i grans. La Fira , que se celebrarà del 24 al 27 de setembre a Hostalric, pretén donar protagonisme a la gastronomia, als productes del territori i a la cuina selvatana.

Els més menuts podran apropar-se al món culinari participant en tallers de vidre i cuir. Can Llensa serà l’escenari, el dissabte 26 a les deu del matí i a dos quarts de cinc de la tarda, del taller de creació de plats de vidre per a tota la família. Amb aquest taller es podrà descobrir, a través de la tècnica de la vitrofusió, el procés de creació d’un plat de vidre, decorar-lo i emportar-se’l a casa.

Els tallers amb cuir tindran lloc el dissabte 26 i el diumenge 27 a la Plaça dels Bous a partir de les onze del matí i de les cinc de la tarda. Aquest taller consistirà en decorar unes peces de cuir per realitzar un agafador de tovallons. El públic coneixerà així, un ofici en perill d’extinció: s’aprendrà sobre el material, les eines i les diferents tècniques.

Entre la programació també cal destacar el maridatge musical que protagonitzaran Cris Juanico, Natxo Tarrés (Gossos) i Joan Masdéu (Wiskyn’s), amb el cuiner i gastrònom Pep Nogué com a presentador i la col·laboració d'Empordàlia. Els tres cantautors s’inspiraran amb els productes de la Selva per composar les seves cançons i, aprofitant que serà l’època de la verema, elaboraran un most que el públic assistent podrà tastar. Aquesta activitat tindrà lloc el divendres 25 a les vuit del vespre a La Fortalesa.

El dissabte 26 també es podrà gaudir d'un seguit de degustacions, com ara un tast d’aigües de la comarca de la Selva , coneguda com “la comarca de l’aigua”, que tindrà lloc a les onze del matí; un tast d’oli, que es farà amb la col·laboració de la DOP Oli de l’Empordà a les cinc de la tarda, i un tast de cerveses a les sis, on es presentarà la cervesa Gastroart. A més, hi haurà una presentació i tast dels productes innovadors de la Selva , com elaboracions amb salsafí a càrrec del cuiner Antoni Creus i productes de foie-gras de Mas Parés.

Can Llensa acollirà el dijous 24 i el dissabte 26 a les set de la tarda un maridatge cinematogràfic, amb dues sessions de cinema organitzades pel Cinema Truffaut, que aniran acompanyades de tastos de vins d’Empordàlia amb l’enòleg Xavier Morera i la col·laboració d’Empordàlia. Concretament, el dijous dia 24 es passarà la pel·lícula “Entre copas” i el dissabte 26, “Sin reservas”.

PRESENTACIÓ DEL COCTAIL RIFÀ

Bon profit...!

El tascaman Eduard Boada i Pascual presentarà el seu nou coctail de cava anomenat "Rifà" a la 128ena Fira de Mont-roig (Baix Camp) en un acte organitzat pel Centre d'Estudis Mont-rogencs aquest divendres 31 a les 20:00h. La recepta d'aquest nou brevatge és una combinació de cava i sucs de fruita aromatitzats amb fulles d'olivera biològica mont-rogenca i avellanes del Baix Camp. Du el nom del barranc de Rifà per tal de simbolitzar el vincle amb la terra. Hi col·labora la Cooperativa Agrícola de Mont-roig, Punt 6 Ràdio i l'Ajuntament de Mont-roig del Camp.

coctail "RIFÀ":

1/10 Suc de pinya

1/10 Suc de préssec

1/10 Llimonada

7/10 CavaUna branqueta d’olivera.

Servir en una copa amb avellanes torrades i pelades. Molt fred.

Com a tarragoní, pelacanyes de tot cor, em fa molta il·lusió que la Fira del poble que estimo, on visc i qui sap potser algun dia m’hi enterrin… tingui a be oferir un coctail d’en Boada. No us podeu imaginar la d’entrepans que he arribat a cruspir-me en el seu bar de Tarragona (el meu preferit sobrassada amb formatge) també els coctails del carnaval... o bé els de les festes de sant Roc al carrer del Cos del Bou, al barri on vaig néixer. De debò no us ho podeu perdre...

Grup Facebook de "Jo també he menjat un entrepà a Can Boada": http://www.facebook.com/group.php?gid=52125500660&ref=mf

D.O. ALELLA

Bon profit...!

Des de temps dels romans el vi s'ha elaborat a Alella i, posteriorment, també es venia a la cort d'Aragó. En els arxius de Barcelona, aquests vins apareixen com un dels favorits de la noblesa. Tanmateix, Alella va patir greument la fil·loxera a finals del segle XIX. Les vinyes van ser replantades amb arrels americanes, i el vi actual és en gran part producte del treball realitzat des del final de la Guerra Civil.
En els anys vint aquesta zona era coneguda per la seva Cava. Les primeres normes de la D.O. van ser elaborades en 1953, després que els vins comencessin a assolir tal èxit que el nom va començar a utilitzar en altres llocs.

Alella, esta situada al Nord de Barcelona. Podem distingir entre els vins de la vessant de la serra litoral i els de la zona situada a prop del mar.
Superfície de vinya de més de 560 hectàrees.
Els vins blancs tradicionals que produeixen, són lleugers i aromàtics. Els blancs secs, alguns d'ells fermentats en bóta, són de color palla, frescos, equilibrats i amb bons trets fruiters.
S'elaboren també, rosats frescos i saborosos a la boca. En els negres destaca el seu caràcter varietal i afruitat.
El tipus de sòl és sorrenc de naturalesa granítica i color blanc, de permeabilitat alta i gran capacitat de retenció de la irradiació solar, es coneix com "sauló".
Clima mediterrani, d'hiverns suaus i estius calorosos i secs, mentre que a la primavera i tardor abunden les pluges ..
Raïm autoritzat negre = Pansa negre, Ull de Llebre, Garnatxa Negra, Garnatxa Peluda, merlot.
Raïm autoritzat blanc = Xarel·lo, Garnatxa Blanca, Pansa Blanca, Pansa Rosada, Picapoll, Malvasia, Macabeu, Parellada, Chardonnay, Chenin Blanc.
TIPUS DE VI = Negres, Blancs, Rosats, De Agulla.
Graduació alcohòlica = Negres entre 10 i 14%, Blancs entre 10 i 13.5%, Rosats entre 10 i 13.5%, De Agulla entre 10.8 i 12.5%.
CRIANÇA = Blanc, 3 mesos en bóta.
CRIANÇA = Negre, 6 mesos en bóta.

CLAFOUTI DE CIRERES

Bon profit...!

Ingredients:
2 ous frescos grans més un rovell
2 tasses de llet sencera
¼ tassa mantega sense sal, fosa
¼ tassa més 2 cullerades grans de sucre
¾ tassa farina
Una mica de sal
2 tasses de cireres fresques dolços sense ossos
Elaboració:
En un bol, combinar els ous, rovell, llet, mantega i barrejar tot bé. Afegir ¼ tassa de sucre, farina, i sal, només per combinar.
Posar les cireres en un recipient de mesura de 6 tasses, bé untat amb mantega. Escampar amb el sucre que queda i cobrir amb la barreja d'ou. posarem al forn preescalfat a foc mitjà uns 30 minuts fins a quedar daurat. Escampeu amb sucre glacé. Servir tebi.
Notes i apunts:
La clafoutis o clafouti és un pastís d’origen francès, concretament de Llemosí (Limousin), regió de la part occidental del massís central que deu el seu nom a la capital regional, Llemotges. I clafoutis prové de l'occità clafotís (del verb clafir que significa omplir), i és que aquest pastis s’elabora a partir d'una senzilla massa, similar a la de les creps (ous, farina, mantega, sucre, llet o nata i vainilla) i cireres. Les cireres omplen el pastís o la massa del pastis omple els forats que deixen les cireres. Donant-li la descripció que vulguem, aquesta pastís estava ja molt estesa en tota França en el segle XIX, i actualment és un dolç que es coneix i s’elabora en qualsevol racó del món.

FOTOS: Google

SALSA DE POMA

Bon profit...!
Aquí teniu una salsa ideal pels plats de carn....

Ingredients:

4 pomes reinetes grans.

1 mica de canyella en pols.

2 cullerades d'oli de gira-sol.

2 cullerades de sucre.

2 dls. de brou de verdures.

Sal i pebre.

Elaboració:

Peleu i talleu les pomes en daus, barrejar amb la canyella i ofegar en una paella amb l'oli. Afegir el brou i deixar coure lentament uns 5 minuts, afegir el sucre i sal-pebrar; barrejar suaument amb una forquilla i servir sense triturar. Aquesta salsa té un punt d'acidesa que combina molt bé amb gossos rostides, plats de caça, porc, ànec i carns grases.

DECÀLEG PER ELS VINS

Bon profit...!

Us presento un decàleg pels vins:

1 - Mai s’ha d'agitar una ampolla de vi.
2 - No introduir mai gel en el vi, sigui blanc, negre, rosat o escumós.
3 - No ha de barrejar-se en cap ocasió vi d' dues procedències distintes.
4 - El vi negre no ha de ser escalfat ni refredat, ja que ha de servir a la temperatura ambiental. Per aconseguir aquesta temperatura mai han utilitzar procediments artificials.
Només es tindrà l'ampolla unes hores abans de servir exposades a la temperatura de menjador. Aquesta operació és el que es coneix amb el terme ja internacional de 'Chambrer'.
5 - L'operació de transvasar un vi ha de ser realitzada amb extrema cura per evitar que els pòsits ho enterboleixen.
6 - El vi ha de servir sempre en gots / copes grans i incolors, que només s'ompliran, com màxim, fins a la meitat.
7 - Els vins blancs es serviran amb els entremesos, les sopes i els peixos.
8 - Els vins negres han d'acompanyar als rostits , La caça i les carns vermelles.
9 - El cava o xampany es refredarà en un cubell que contingui aigua i gel, mai en el refrigerador de la nevera ni agregant gel. Aquest tipus de vi escumós es pot servir durant tot el menjar.
10 - EL servei dels vins blancs, primer els secs, després els dolços. Amb els vins negres, es tindrà en compte la seva graduació alcohòlica, primer els més lleugers i després els més alcoholitzat.

LES II JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL POP

Bon profit...!

Per segon any consecutiu, el Patronat de Turisme de Mont-roig del Camp (Baix Camp) durà a terme les II Jornades Gastronòmiques del Pop, unes jornades que tenen l’objectiu de  dinamitzar i promocionar el sector de la restauració i alhora donar un valor afegit a la gastronomia local.

Aquest any, com a novetat, el dia 14 de juny es durà a terme la Diada Popular del Pop, en un entorn idíl·lic com és la Pèrgola de la Platja Cristall de Miami Platja, i on podrem degustar els plats elaborats amb pop que han realitzat els restaurants participants a les Jornades.

A la cita, hi participen 15 restaurants de Mont-roig i Miami:Platja

A Prop, Buba’s, Càmping els Prats, Can Salvador, Chez Lorenzo, El Mas d’en Blader El Monestir, El Olivo,El Vaixell, La Borda d’en Manel, Florida , La Riviera ,Mas d’en Romeu , Rias Baixas, Txangurro

Tots aquests establiments oferiran a les seves cartes plats i menús elaborats amb el pop com a ingredient destacat.

A més, les Segones Jornades Gastronòmiques del Pop et conviden a:

30 Dinars o Sopars per a 2 persones, 40 Entrades a Port Aventura, 40 Entrades a l’Aquopolis

Totes les persones que participin a les II Jornades Gastronòmiques del Pop i visitin durant aquests dies un dels restaurants implicats, entraran en el sorteig. Per participar-ho només cal omplir les butlletes que trobareu als diferents restaurants participants.

COM ES MENJA?

Bon profit...!

Fa dies que no parlem de protocol i comportament a taula i mira que es un tema que m’apassiona.
Avui dia la majoria de les persones, coneix com prendre els aliments encara que algunes vegades ens sorgeixen dubtes sobre com prendre alguns determinats. Si em permeteu, donaré uns quans consells bastants generals de com prendre'ls. Partirem de la base que els aliments tous, es prenen amb la forquilla, els més durs (com les carns), amb ganivet i forquilla, i els peixos amb la pala i forquilla de peix.

El caviar. Es pren amb una cullereta i es diposita sobre una torrada o pa untat prèviament en mantega. (es serveix sobre el pa, però sense premsar , mantenint les boletes senceres).

El paté. S'unta sobre torrades de pa o pa de motlle torrat, utilitzant per regla general, un ganivet especial per això (pla i sense fil de tall).

Las croquetes. Es trossegen i prenen amb la forquilla.

Aperitius. Depèn de la situació. És a dir, en còctels, lunchs i actes en els quals romanem dempeus, se solen prendre amb la mà. Si estem asseguts a la taula, els fregits i altres aperitius es prenen amb la forquilla.

Olives. Les olives es prenen amb la mà, encara que també es pot utilitzar el forquilla (encara que a vegades sigui una petita odissea intentar).

Les gambes. Els llagostins i similars es pelen amb els coberts i si no estem molt dretans podem utilitzar les mans, ja que amb els coberts de peix no tothom sap. Si ens la serveixen pelades, es prenen amb la forquilla de peix.

Musclos i cloïsses. Els mol luscs de closca, es prenen amb la forquilla o introduint un tros de la closca, com si fos una cullera, a la boca.

Ous. Els ous passats per aigua o amb un bull, es prenen amb una cullereta de postres. Els ous ferrats es prenen amb la forquilla, i si "mullem" un tros de pa en el rovell, cosa que no s'ha de fer, es farà punxat amb la forquilla. Les truites es trossegen i es mengen amb la forquilla, fins i tot la truita (de patates). Qualsevol altre preparat d'ou (remenats, puddings, etc.) Es prenen amb la forquilla, llevat que tinguin "trossets" durs que necessitin l'auxili del ganivet. Els ous durs, són una excepció, ja que es necessita la forquilla per subjectar l'ou i el ganivet per tallar. D'altra manera no seria gens fàcil, trossejar.

Verdures. Els espàrrecs, encara que es prenen amb les mans, cada vegada és més habitual prendre'ls amb la forquilla. I si estan fibrosos, trossejats amb el ganivet. Les carxofes es prenen amb les mans, full per full fins arribar al cor que es pren amb la forquilla. Els pèsols, es "carreguen" amb la forquilla, però no es punxen. Ens podem ajudar amb el ganivet per empènyer, però mai emportant el ganivet a la boca. Les pastanagues crues i verdures "dures" poden necessitar del ganivet per ser trossejades. La resta de verdures i amanides, es prenen totes amb la forquilla.

EMPEDRAT DE MONGETES

Bon profit...!

Ingredients:

350 g. de mongetes seques
300 g de bacallà
2 ous durs
4 tomàquets per amanir
4 cebes tendres
Olives negres i verdes
Una culleradeta de mel
Una culleradeta de mostassa
2 dl. d'oli
Sal
Pebre
Vinagre a gust
Una fulla de llorer
Julivert

Elaboració:
Posarem a bullir aigua i quan aquesta arranqui el bull, abaixem el foc i posem les mongetes seques; que em tingut en remull. Si les mongetes son de bona qualitat, no cal posar-les en remull i es poden coure directament, sempre a foc lent. Jo hi poso una fulla de llorer durant la cocció ajuda a reduir les flatulències que causen els llegums. Un cop cuites i posarem la sal. I les deixarem que es refredin i reserveu-les.
Tallarem el bacallà a tires i el posarem en remull per dessalar-lo
Ara muntarem els plats posant en capes les mongetes, el bacallà, tomàquets tallats a bocins, les cebes també a trossets.
Posem la meitat de l’ou dur per comensal al bell mig per guarnir el plat, així com un grapadet d’olives negres i verdes escampades pel plat.
Prepararem una salsa vinagreta on hi posarem la culleradeta de mel, la de mostassa, l’oli, un polsim de pebre, un de sal i el vinagre a gust i ho amanim tot plegat. Per acabar picarem amb una mica de julivert molt fi i empolsimarem el plat pel damunt.
Una variant d’aquest plat el podríem fer amb cigrons.

Notes i apunts:

A la Roma antiga, sota el nom llatí de "Phaseolus" es designaven els llegums allargats, terme que després va passar al català com "Fesol" i "fesolet". Les mongetes seques no van ser molt populars,-a diferència de les llenties i els cigrons que van gaudir de gran èxit-, i a penes n'hi ha rastre d'elles en les excavacions arqueològiques per la conca del Mediterrani.